Els meus restaurants

Bàsic Restaurant

Agafada de la seva web

C/ Major, 30 (al bell mig del poble)

Caldes de Montbui

T. 930 138 069

www.basicrestaurant.cat

　

Ja abans de començar vull comentar que avui estic fent la descripció del restaurant Bàsic, que pertany a un bon amic, el Carles Malla.

El dia que vam anar, poc contacte vam tenir, degut a que el divendres migdia que vam anar, estava el restaurant al complet i anaven de bòlit.

Bàsic és un restaurant petit i molt acollidor situat a Caldes de Montbui (Vallès Oriental),en ple centre de la vila, on l’oferta gastronòmica, està orientada a arrossos i fideuas , però també a guisats casolans.

Està basat en la idea de menú. El feiner de migdies a 10€ i el de vespres i caps de setmana a 18€, tot i que si es prescindeix d’un plat, l’oferta pot arribar a ser més econòmica (12€).

Erem 3 i vam arribar a les 15h d’un divendres i anàvem amb la idea de anar a la carta, però vist que el restaurant anava al complet i tampoc teníem tot el temps de món, vam optar pel menú de migdia que a ben segur seria més fàcil per tots.

Us mostro fotografies de l'àpat que vull remarcar que pertanyen a un menú de 10€, amb retaurant a tope i que a ben segur els plats podríen millorar de presentació si es tractés d'un dia més tranquil o del menú de 18€.

Macarrons al gorgonzola (els 3 vam triar el mateix primer)

Croquetes que anaven amb amanida, però passades les 15h, havíen exhaurit les existències..(!). Molt bones i casolanes.

Peus de porc

Tripa (callos), molt aconseguits (va ser la meva tria con segon plat)

En resum, un menú de 10€ amb RQP impresionant que ofereix també cafè o postre i beguda. Per completar el meu post, vaig demanar al Carles que em fes alguna foto d'arrossos o fideuà (que també era una opció del menú d'aquell dia) i me la passés. I aquí la teniu:

Pots ser una bona excusa per una escapada pel Vallès, però tal com vaig veure aquell divendres, millor reservar abans. A la web tenen el menú (i ara ja parlo del de festius de 18€), que al meu criteri, penso que caldria explicar millor, doncs la gent busca els preus de cada plat ... I no hi ha preus perquè menjant un primer i un segon i un postre, sempre es paga 18€ amb l'Iva inclós i vi de la casa també inclós..!.

Només comentar que un parell de segons, com per exemple l'entrecot, tenen un petit suplement si es demanen. I que els arrossos, tant poden anar com primer o com segon. Teniu doncs per tant una bona excusa per visitar Caldes i fer un àpat sense castigar massa la cartera.

El Pràctic

I no s'aprecia el vermell del lluminós...

Constitució, 181

T. 933315644
　

El cas de El Pràcticés ben curiós. A no ser per la lectura d’altres blogs, mai l’hagués descobert... Però un dia apareix en un blog i ja expliquen que el cuiner peruà, ha treballats amb l’Adrià (per cert...coneixeu algun cuiner dels llocs nous, que no ho hagi fet??) i passen els dies i tornes a llegir-ho en un altre blog i algú també et parla bé i al final dius... Anirem.

Actives el Tom-Tom de l’IPhone i cap allà, al llindar entre Barcelona i l’Hospitalet.... Arribes, aparques en un parking al carrer Quetzal (gens lluny d’allà) i ja vas decidit a trobar el lloc... Passes per davant, no el visualitzes ... veus que t’has passat de número, mires enrere i dius "osti... no serà el lloc del lluminós vermell?"... I si.. és allà.

Entres i et sorprèn la TV de plasma presidint la sala, però sortosament la tenen connectada a un canal de videoclips i ja ràpidament em vaig posar d’esquena a l’aparell.

Dit aquest rollo, avançar que vam menjar de conya amb coses sorprenents.. Si el lloc el trasllades a Rambla Catalunya, superaria de llarg les cues que es formen a la Cerveseria Catalana o el Condal i el nivell de qualitat està a dos esglaons per sobre d’aquests llocs.

El servei molt simpàtic, proper i atent... Suposo que la crisis ha permès alliberar-se de serveis empotolits i tornem a lo que hauria de ser la "normalitat".

Anàvem amb l’amic Ramon Roset i els que ens coneixeu, sabeu que som persones de menjar. Li demanem a la cambrera un munt de tapes i al final ens mira i ens diu que no ens menjarem tot allò (santa innocència vaig pensar) i ens va retallar 3 o 4 tapes. I això és el que vam "aconseguir" (respectaré les denominacions de la carta):

Las patatas bravisimas i el pa amb tomàquet

Calamar frito estilo Nikei con salsa Tensuyu

Callos del 'yayo' con cap i pota i garbanzos

Ceviche de Corvina... Realment ESPECTACULAR..!!

Croquetas caseras de pollo rustido

Tapa estrella: Oreja de cerdo crujiente

Quan va arribar l’hora dels postres i en la meva línia de passar d'ells, li vaig dir a la simpàtica cambrera que a mi em portes l’ensaladilla russa (un dels plats que m’havia "retallat" abans) i que ja em serviria de postres.

Els meus postres: Ensalada russa

Postre del Ramon: Ni flowers... no recordo...

En fi... el lloc per menjar bé i és més que recomanable. Evidentment no és el lloc ideal per portar una "primera cita", però ja fa anys que estic retirat d’aquestes pràctiques que comportaven pujades d’adrenalina ... A continiució veieu la carta per fer-vos una idea dels preus i en quant als plats preferits, tots van resultar molt bons, però al meu criteri, mereixen menció el Cheviche, La Oreja i les Croquetes. Els tres de primeríssim nivell.



El vi va ser un DO. Montsant, La Comedia. Ens va costar us 55€ sense comptar el vi i veieu que vam demanar més de lo habitual. Us recomano el lloc..!.

Jardí de l'Abadessa

Agafada de barcelona.com
Abadessa d'Olzet, 26

T. 932803754

http://www.jardiabadessa.com

Pocs restaurants de BCN, tenen l'encant de l'entorn del Jardí de l'Abadessa. No estem parlant de cap lloc de primeríssim nivell gastronòmic, però si d'un menjar i servei més que correcte, en un entorn que fa oblidar el bullici habitual de BCN.

Estàvem fa uns dissabtes per BCN i feia molt bon dia. La Marta va dir, "avui fa dia de menjar a l'aire lliure" i vaig començar a processar tot el que coneixia d'aire lliure i descartant aquells que estan afectats pel soroll dels cotxes i els de la filosofia "paelles platja", tot i que puguin ser de nivell, em va venir al cap el Jardí de l'Abadessa.

És un lloc que he de reconèixer, m’aporta grans records de quan ara fa uns 7 o 8 anys, el meu fill estudiava per la zona, al Frederic Mistral i jo els dilluns donava classes pel matí a la Universitat i coincidíem per dinar. Especial record dels dies de fresca, en que s’agraïa especialment dinar a l'aire lliure i al sol, un bon menú de migdia, en un entorn privilegiat i no envoltat d'edificacions.

Com tot però, té la seva part negativa i és que en certs moments, l'ambient pot semblar un circ de pijeria (entorn "Llanos de Luna"), però jo soc dels que m’adapto, quan visito territori on ja sé que em trobaré... I si vas ben mentalitzat, l'espectacle -que val a dir no és pas en totes les taules- pot ser un valor afegit com si es visités un restaurant temàtic. I trobes escenes realment gracioses...

Vam menjar prou bé a nivell de dinar informal. La nostra tria va ser,

Carxofes fregides amb salsa romescu

Croquetes de ceps

Una excel·lent hamburguesa per cada un

I el preu?. Jo el trobo prou correcte per l'entorn, el bon servei i un menjar bo sense res a criticar. Reitero que no és cap lloc de referència gastronòmica, però alguns llocs que presumeixen d'això, no superen pas el que vam menjar aquí. Com era dissabte, només tenien carta, però recordo excel·lents opcions de menú de migdia, els dies feiners.

Ja sé que algú pensarà que les hamburgueses estan una mica pujades de preu, però el seu cost no era massa diferent del de l'entrecot o algun altre plat cuinat que tenien en oferta.... I una mica més car deu ser mantenir aquesta instal·lació que l'hamburgueseria de darrera el mercat de Santa Caterina... o no?... :-). Només volia dir que no és pas un lloc 'especialitat hamburguesa', però ens va venir de gust i be que les vam gaudir.

PS. Aprofito aquest post per donar resposta a l'enquesta que em demanaven del bloghttp://iltartufobianco.com/ Podeu llegir-la a: fent clic aquí

Com que hem arribat a les 400.000 visites,
avui post "especial".

Fa pocs dies vaig demanar idees per Facebook, per aquest post de celebració dels 400.000 i vaig rebre respostes en privat... Em demanaven post ‘crític’ al voltant del món dels ‘blogs cuinetes’, també denuncies al voltant d’algun blogger del 'món de vi.'.. i ja ‘denuncies’ concretes de cassos reals i actuals d'alguns ‘estomacs - agraïts’. Vull donar les gràcies als que m’heu volgut ajudar, però els dos primers temes són aliens a la naturalesa d’aquest apartat del blog i el tercer, ja l’he remenat massa.

I em va passar pel cap fer una mini- guia de com arribar a ser un bon blogger. No puc pas aportar experiència com autor del blog que esteu llegint, sinó la que he obtingut en la vida professional dedicada principalment a formació empresarial, que m’ha portat a donar seminaris al voltant d'aquests temes. Això no vol dir pas que lo que predico en l'àmbit professional, ho segueixi al peu de la lletra en el meu blog i en alguns punts ho remarcaré.

Vull recordar també, que no pretenc ser un blogger d'èxit... Ni tan sols un blogger. Simplement tinc un blog, igual que tinc una bicicleta i ja s’entén el que vull dir.. ;)

Guia de bones pràctiques i costums per ser arribar a ser un blogger d'èxit

　
El resum de normes que comentaré, estan basades en general, en deixar-se portar pel sentit comú. Vull dir amb això que en ocasions quasi em fa vergonya exposar-les... però com a la vida real, no tothom les compleix, aquí les teniu (posaré en vermell els punts que conscientment incompleixo o que no):

Estil de redacció.

Cal utilitzar un estil directe i clar, evitant qualsevol tipus d'errada, ja sigui a nivell sintàctic d'estil o gramatical. També cal cuidar les imatges que incorporem. Això donarà qualitat al blog i en conseqüència credibilitat. Cal tenir la capacitat de fer-ho i el temps suficient per buscar la màxima perfecció.... Ja veieu que aquest punt, grinyola bastant el meu blog.

Estil de comunicació.

Cal ser empàtic i evitar en quasevol cas, els enfrontaments. També podeu deduir que no segueixo gaire aquesta norma... Les meves trifulques amb els anònims i també amb el senyor "encantadisimo", em deixen lluny d'aquesta recomanació. Ahhh m'oblidava.. també està malament provocar a algú.. :-)

Gestió de comentaris.

Aquest si que és un punt de debat. En el món anglosaxó és més habitual l'intercanvi de comentaris en els blogs, que no pas en el nostre. Al meu punt de vista, els comentaris enriqueixen el blog i li donen vida. Permeteu-me dir que un blog sense comentaris, és molt poc blog...

Al meu punt de vista, el rebre comentaris i no donar resposta està al llindar de la mala educació. En el meu cas, mai he deixat un comentari per respondre. No pretenc pas tenir la veritat, però si ho traslladeu al món real, quedaria com molt lleig no respondre els comentaris que ens fes algú en directe. El fet d'estar amagats darrera una pantalla, no justifica res.

Clar que hi han entorns i un bon exemple són els blogs de cuina, en que la, pobresa general dels comentaris, (que es belluguen al voltant del patró "que receta más rica... me la apunto"), la resposta pot ser complicada. En aquest cas, els bloggers més habils, ho solucionen, posant una frase semblant en el blog origen del comentari, que no deixa de ser una manera de respondre.

En general evito els comentaris en blogs que per sistema no responen. I no és pas perquè vulgui que tornin al meu, sinó per pur sentit comú i un cert punt de dignitat.

Periodicitat de publicació.

Un blog ha d'estar viu i és recomanable no deixar-lo inactiu durant períodes massa llargs. En l'altre extrem, un excés de publicació, pot arribar a desanimar als seguidors en el sentit de que el seguiment és fa complicat. És difícil marcar una periodificació ideal. En el meu cas he decidit un ritme d'un post setmanal... És poc, però degut a la meva temàtica, és el ritme que em va bé...

Aportacions del blog.

És important que els blogs siguin temàtics i APORTIN alguna cosa. Si toquen masses interessos, poden acabar desconcertant als seguidors. També és important que aportin alguna cosa al lector... Consells, trucs, coneixement o simple informació o fins i tot un somriure . En el meu cas intento compartir els llocs que m'han agradat i prevenir dels que no m'han agradat tant, de manera planera i explicant els perquès.

ALGUNES COSES A EVITAR

(NOTA: no voldria que ningú s’enfadés... És el meu punt de vista i si voleu en fem debat, però penso que no hi ha res ofensiu)

Tenir activada la moderació

A mi em dóna desconfiança un blog amb la moderació activada. Que significa?. Que m’han de revisar el que dic per veure si em censuren?. Alguns utilitzen l’argument del spam... Podríem discutir molt de la realitat d’aquest tema.. Jo no tinc activada la moderació ni tampoc utilitzo captcha i el spam és relatiu i autocontrolat.

Una cosa digne de "Et felicito noi"

Aquesta és greu... Tenir la moderació activada i a més al captxa activat... Injustificable!.
Al cap i a la fi, si a algú no li agraden els comentaris, els pot desactivar ... O no?.

Fer el que s’anomena spam

Està be relacionar un blog amb Facebook ... però no cal a cada missatge "tinc un blog saps?.. el visites?".... Això tendeix al que s’anomena spam... Twitter degut a la volatilitat del T.L. permet una mica més de màniga ampla, però no cal passar-se tampoc.

ALTRES CONSIDERACIONS a tenir en compte i/o reflexionar...

1. La finalitat d’un blog no professional i que no toqui temes crítics, ha de ser... DIVERTIR-SE... Si, simplement això: DIVERTIR-SE.

2. Esbrinar una mica les regles bàsiques de SEO, si és que us fa il·lusió rebre visites. Això és més complexa d'explicar i surt de l’abast d’aquest post. La veritat és que jo tampoc predico massa amb l'exemple a l'hora d'aplicar-les.

3. Mostrem comptador de visites?. Evidentment cada blogger és lliure de fer-ho o no. Però penso que si no hi ha comptador, cal evitar els farols tipus "tinc 70.000 visites mensuals", que en conec algun, que en funció de l’acohol que ha ingerit, mai li coincideixen les xifres del darrer més. En el meu cas mostro el comptador intern de Google.

4. Ser conscients de que la llengua utilitzada en el blog, influirà en la seva difusió. Tenim l’exemple català / castellà. Aquest factor cal decidir-lo a l’inici, però és important. En català perds moltes possibles visites, però recordeu el punt 1 (divertir-se).

II ja tanco el rollo reiterant que EL SENTIT COMÚés el criteri a seguir en cas de dubte. Reiterar que algunes de les recomancions quasi fan vergonya per OBVIES i insistir que NINGÚ es MOLESTI si se sent al·ludit en alguna de les recomanacions i/o coses a evitar... Si ho feu diferent, és segurament perquè no ho veieu igual... Que això dels blogs, NO és cap ciència exacta.

Bar Angel

De dins està una mica millor :D

Ocata 2 (Estació de França)

T. 932690493

Tenia el Bar Àngel pendent de feia temps, degut a l'haver llegit molt bones crítiques. I em va sorprendre llegir una crítica positiva del Phippe Regol i també una del Arenós. Com ja sabeu soc totalment escèptic pel que fa a les opinions dels "professionals" quan parlen de llocs mediàtics.

Però en canvi soc receptiu quan parlen de llocs que només veient l'aspecte, ja dius aquesta gent poc pressupost tenen per agències. Suposo que de tant en tant per sentir-se a gust amb ells mateixos,han de fer alguna bona obra i fer de crític honest.

D'acord amb aquest criteri de saber separar el gra de la palla, he descobert gràcies a uns altres d’aquest món (els de "5 a Taula"), llocs amb encant com poden ser La Campana o la mateixa Braseria Cerveceria Gallega. Però quan escriuen de llocs 'guais', millor passar de llarg...

I parlant d’aquest tema, ara em passa pel cap una cosa... Recordeu la moguda de quan van obrir Cornelia?. Era lo "más de lo más"... totalment New-York... I jo vaig fer una crònica de les "meves". Doncs han passat els mesos i si teniu temps aneu a TripAdvisor i mireu que diu la gent d’aquesta "idea inovadora". El temps ho acaba posant tot al seu lloc.

Dit aquest rollo, em toca parlar del Bar Angel i ja dir d’entrada que vam menjar prou bé.

La planta baixa és una barra llarga amb poc d'espai entre esquenes i mur, més unes poques taules al final. També disposen d’un altell, amb una escala fora de tota normativa, que vaig pujar força bé, malgrat que eren dies que encara portava la crossa per prevenció. Aquest és l'aspecte de la primera panta o altell:

El menjar senzill i bo. El servei (de fet només varem tenir contacte amb la noia que feia de cambrera), molt agradable i proper. El públic d’aquell dia era "raro-raro", però segur que aquest públic (estil dissenyadors -post- modernos... una mica Mariscal per entendre’ns), també em troben a mi "raro-raro"... :)

Les coses típiques que tenen són la "morcilla patatera", molt producte Maldonado i val a dir que sempre buscant qualitat. El dia que vam anar, crec que era un post-festiu i els faltava alguna cosa, però vam anar al que tenien. La carta o part de la carta, la podeu veure aquí i a continuació els plats que vam menjar. He de confesar que fa dies que vam anar i que vam prendre un altre plat que vam oblidar de fotografiar (per no perdre el costum) Es tractava d'hamburguesa ibèrica.

El bouquet de verdures .. Molt bo i al punt de cocció

Els cigrons amb morcilla patatera... ja sabeu que m'agraden aquestes coses..

Galta de tonyina i falta la foto de l'altre 2on plat

Carquinyols amb moscatell

El famós "catalanet" a base de gelat de torró de La Sirena... :)

I el vi (que la carta de vins era curta), que no serà pas recordat ...

En resum ... un bon lloc per anar a fer el ‘progre’ a la banlieue del Born (o Borne com deien els post modernos de la taula del costat). Menjareu bé i no pagareu massa. He perdut la nota, però veient la carta podeu fer-vos idea. Amb el plat que falta a les fotos (hamburguesa de ibèric) i el vi, vam rondar els 50€. (Posteriorment he recuperat la nota i van ser 49€).

Doble ZerOO

Jaume Giralt 53 (Forat de la vergonya)

Prop de Sta Caterina

T. 933151744

www.doblezeroo.com/

Vaig descobrir DobleZerOO a través del blog HostalCanaletesque aprofito per recomanar.

Us recomano aquest blog... senzill, directe, amb llenguatge planer, en català... i en l’altre extrem d’aquests blogs de restaurants que tenen un tuf d’altivesa, encara que vulguin disfressar-la de amb toc "progre" (...... #fentamics .. hehehe...).

Vaja... que sense aquesta lectura i una altre referència que ara no recordo on vaig llegir, mai l’hagués anat a DobleZerOO.... (L'Oscar de cuina.net, m'ha refrescat la memòria... L'altre lectura d'quest lloc, va ser al QuèFEM i escrit per la Mar Calpena)

Vam anar un dissabte a primera hora (13h) i el local és mono i el servei amable. No és pas cap lloc d’alta gastronomia, sinó un lloc més o menys informal, on amb l’excusa de cuina de fusió, t’ofereixen entre altres, Uramakis, Osomakis, Niguiris lo suficientment tunejats o occidentalitzats, per poder parlar de cuina de fusió. També ofereixen "Tapes exòtiques", diferents menús i uns kits per emportar que fan venir ganes de viure per les rodalies.

La veritat és que entenent de que va el lloc i ja sabent on ens posàvem, vam sortir prou contents i sense cap problema en repetir, malgrat el "Mai havia vist res igual..".

Vam començar compartint uns fideus tipus yakisoba que porten per nom Singapur i que són fideus d’arròs, saltejats al wok, amb verdures, ous estrellats i la seva "salsa secreta".

Sorry per la qualitat de la foto

Vam demanar un parell de uramakis: Mosquito (témpura de llagostins, philadelphia, abocat i banyats amb salsa doble zeroo... ¿?¿¿?... ;)

Una california maguro (tonyina, avocat, pepino cobert amb sesàm)

Uns sashimi peix mantega.

I ens ho van portar tot de cop. Els dos tipius d’uramakis molt ben aconseguits i ens van encantar.

Vam fer l’error de deixar el sashimi pel final i com els uramakis tenien sabors potents, vam trobar el sashimi com "disgustat". En tot cas un altre dia o no demanem sashimi o comencem amb ell.

Tot això amb 3 cerveses i cafès va sortir per una mica menys de 50€.

I ara ve quan explico l’exclamació de la Marta amb el seu "Mai havia vist res igual.... ". Resulta que els disabtes aquest restaurant ja anuncien a la web que tenen servei de guarderia per nens... es a dir que són "nens friendly"... i que al final de la sala tenen com una mena de sala acondicionada amb monitors i tot... Ja ho haviem llegit i per això vam anar a les 13...!!.

A partir de les 13:30 / 13:45, van començar a entrar grups de pares amb nens, cotxets, de manera que es feien embotellaments de cotxets als passadissos...!! Res a dir dels nens eh?. Ni tampoc dels pares.... Però és evident que molts, molts nens i molts , molts pares fan soroll...

I abans de marxar la Marta va anar als serveis al fons de la sala i al sortir, després de demanar pas i d’esquivar l’aglomeració, va dir una de les seves frases "Mai havia vist res igual!!".I tenia tot la raó... :)

Please... que no m’ataqui cap mare/pare com va passar amb el post de la Cuina de l’Uribou. Que no protesto.. que ja sabia on em posava. Faig conya i previnc als futurs vistants... Però vam menjar prou bé i és força curiós el lloc. Segurament hi torni algun dia, però mai més en dissabte migdia!!.

La Lluerna

Hola... Se come bien aquí?
Rafael Casanova, 31

Santa Coloma de Gramanet

T. 933 91 08 20

http://www.lluernarestaurant.com/

Amb el meu bon amic Ramon Roset de tant en quant quedem per sopar. Són vetllades agradables en la que dos físics compartim taula, bromes , sopar i bon vi.

Aquest cop va tocar la Lluerna després de llegir notes ‘so excited’ d’un munt de gent, sigui en premsa o en blogs. Jo no hi anava massa convençut, doncs fa un parell o tres d’anys, vaig tenir allà, una pobre experiència. Però assumeixo la meva culpa d’anar allà el dia equivocat (eren unes activitats gastronòmiques que feien diferents restaurants de Santa Coloma, amb ‘musica en vivo’ i tot). I de fet vaig preferir no publicar res en aquella ocasió.

I a sobre ara tenen estrella, el que per la meva part, ja sabeu que no em provoca massa entusiasme. Evidentment vam menjar bé... en realitat molt bé. Això vull que quedi clar per evitar polèmiques... Però mentre sopàvem, anàvem fent aquelles comparacions binaries, del tipus "comparem-lo amb Alkimia", "comparem-lo amb Coure" (que aquest no té estrella), comparem-lo amb..... i així una llarga llista. Les conclusions queden en privat... :).

I acabes pensant, que pot tenir una estrella com podria no tenir-la. Penso que el local, l’entorn, els estrets lavabos i el mateix ambient... no hi ajuden gaire. Però reitero que vam menjar molt bé.

També vull deixar clar que la nostra visita anònima, discreta, en el meu cas amb aire d'indiferència (soc així...), no hi ajuden. El Ramon es comporta diferent de mi i sovint fa comentaris positius a mida que li serveixen els plats, que jo compenso amb la meva habitual indiferència....Entenc que si un entra allà, es presenta, els explica que els publicarà i comença a fer fotos de tot o es dóna el cas que ja el coneixen, llavors tot és converteixi en un festival diferent. Però si un hi va amb discreció, la cosa va amb un altre nivell, no pas diferent de la resta de taules, que de fet és l’escenari que busco.
El Ramon va voler fer el menú "presentació" (48,50€), tot i que pel que vaig observar, lo típic d’allà és el menú "degustació" que surt per 31,50 €, preu que per ajustat, sembla impossible en un lloc estrellat.

Pel que fa al meu paladar, ja us avanço les tres coses que per bones em van quedar enregistrades van ser : El pa, la porció d’espatlleta de xai i el plat final de formatges, (amb suplement), que ha estat dels millor que he menjat en la meva vida. Ja sé que el que diré ara pot semblar provocador, però si he de triar un, em quedo amb els formatges (i ho lamento per l’esforç de la cuina). Aquí teniu tot els que ens van portar.... Els 3 primers són entreteniments...

Sorell marinat sobre una base de piparras i caviar d'oli

Verd primavera amb pernil i tupinambu

Arròs de platja amb gambes

Peix platja... Dèntol

Espatlla de cabrit amb múrgoles

I ja passant a la part final: Formatges (amb suplement) i postres....

I com resum, molt bon menjar i bon servei. No sé si es mereixen l’estrella o no... igual que la tenen, podrien no tenir-la. L‘únic que vull dir es que crec que la crítica d’amics i admiradors incondicionals n’han fet un gra massa amb els elogis desmesurats. Un molt bon lloc, però d’aquí a peregrinar (pels que no hi vivim) a Santa Coloma, aparcar a "aquell parking" i desplaçar-se cap allà, em sembla excessiu.

I deixeu-me un punt final. No vull dir pas que tots els 'so excited' que han descrit totes aquestes meravelles no hagin estat sincers. Segur que les han vist i gaudit. I estic segur que el cuiner és un gran crack.. No en tinc cap dubte. I el dia que vol , pot o ho li cal fer-ho, és capaç de lluir-se com el que més. Però en situació normal i amb la sala plena de gent ja predisposada, es deixa portar com és lògic per la rutina, que en tot cas no és pas dolenta. El vi va ser un DO Montsant, ben servit i a preu ajustat en relació al cost de celler.

Sense Pressa

Imatge treta de la web salir.com

Carrer d'Enric Granados, 96

932 18 15 44

http://www.sensepressarestaurant.com/

Feia temps que llegia noticies positives de Sense Pressa i havia rebut inputs molt positius per part de gent de confiança. No sé perquè he tardat tant... potser m’imaginava que el tema preu estava pujat, però com celebrava el meu aniversari, em vaig dir "avui vull sopar bé"... Ni esterificats, ni calamar a romana deconstruït, ni menús degustació on acabes menjant el que volen que mengis...

Es tracta d’un local de petit format, sense cap concessió a la decoració amb poques taules. El servei està personalitzat pel propietari i una mica a l’estil de la meva estimada Estrella... La diferència és que mentre a l’Estrella la matèria primera és de primer ordre, aquí ja és nivell Champions i evidentment el preu està una mica per sobre.

D’entrada ens van deixar una carta i prudentment van esperar a veure si demanàvem plats d’allà. Però com ja em sabia la pel·lícula d’haver-la llegit, li vaig preguntar si tenien plats "fora carta". I va començar un festival de recitar plats a quin venia més de gust.

Com primers vam triar els famosos cigrons amb espardenyes i ou, que un cop t’han presentat, remenen per trencar l’ou. Realment memorable!. Val la pena la visita només per aquest plat.

L’altre primer van ser flors de carbassó, farcides amb brandada i amb una salsa de pebrot de piquillo. Vaig tastar el plat i també gran nivell.

Com segons, jo vaig agafar la cua de bou... Boníssima... superant la que jo preparo, cosa que no pas a tot arreu passa. I l’altre segon va ser el tàrtar del que vaig tastar una mica i em va semblar sensacional.

Com postres (un dia és un dia i allarga el sopar), vam compartir coca de Llavaneres i uns bunyols. Postres excel·lents també. Sense cap mena de dubte, Sense Pressa, passa a ser un dels meus restaurants preferits.

Pel que sé, sempre està ple i ho vam poder verificar escoltant com deien "no" a varis clients (era dimarts nit) d’aquells que ja entren resignats dient "ja imaginem que no, però si per casualitat han tingut alguna anul·lació".

Em va fer gràcia el públic. Es veia gent aparentment amb pocs problemes econòmics, gent de la zona. Però es veia gent que els agradava menjar... res a veure amb el públic de les aparences dels propers Boca Grande, Cocó, etc. Res d’anar a "ser vist"... es tracta d’anar allà a sopar.

I el cost?. Doncs sense vi, l’àpat va sortir per 90€ dos persones. En la meva opinió RSP (satisfacció-preu) excel·lent.

Realment hi ha molta professionalitat al darrera, una bona carta de vins, tot i que malauradament comença amb la llista dels meus "non grats" Riojas, però avançant pàgines ja apareixen apartats de "no-importació" i vam triar un excel·lent Castell de Falset, un vi que al meu gust, tindria que ser molt més conegut i valorat. Però clar... no hi ha moviment mediàtic ni té l’encant de ser d’un celler artesanal.

Per trobar una altre pega (em diuen que darrerament estic massa tou), el preu des vins està multiplicat per dos respecte al preu de botiga i al meu criteri actualment el factor de multiplicació no hauria de passar de 1,5. Però clar... és el meu criteri i cada un a casa seva, baixa els escales com vol.

Mil921

Treta de la seva web a Internet

Casanova 211 (upper Diagonal)

T. 93 414 34 94

Pel meu aniversari, la Marta em va voler regalar un dinar/sopar en un lloc que jo triés, que em vingués de gust i recomanant que fos lloc d’estovalles (recordo la seva entrada a Toto, mirant les taules i dient "però si això és una taverna") i també que a ser possible, fos algun que ella no conegués.

A aquests paràmetres, vaig afegir un de meu, que era evitar llocs on el menú degustació és la normalitat, que tot i la comoditat de no haver de triar, acabes menjant el que tria el xef. Poser estic una mica cansat de menús degustació..

I em va venir al cap el Mil921, que jo ja conec d’anar els migdies feiners, però que mai havia anat a la carta. Aprofito per recomanar el menú de migdies, que té gran nivell i que ja vaig publicar en un post anterior.

Mil921 és un restaurant de no masses taules, còmode en tots sentits, amb les taules força separades entre elles, amb cadires còmodes, decoració austera però elegant... i amb estovalles (tot i que no recordava que no tapaven tota la taula). A la següent imatge tenim la Marta verificant les estovalles.

La carta no és àmplia, però en tot cas amb més coses que em venien de gust, que possibilitat de triar-les totes. Vull dir amb això que per mi, més que suficient.

Vam optar com primers per un sashimi de salmó i jo per unes sardines fumades. Excel·lents els dos plats i a destacar la gran qualitat de les matèries primeres.

Com segons, un morro de bacallà i jo em vaig decidir (tenia tres plats que em feien molta gràcia) per un tàrtar japonès. I el tàrtar em va encantar , tot i considerar que és un tàrtar per gent que els agraden els tàrtars. I ho dic perquè la carn està tallada en porcions, en que alguna és bastant considerable. Però a mi m’agrada així.

Vam agafar com postres una coca de Llavaneres i una variant de tiramisú.

I com vi un Laurona 2007 de la DO Montsant. La carta de vins és força curta i sense pretensions, però pensada de cara als vins que solen demanar la gent. Vull dir que no té referències d’aquelles mítiques, però que tampoc surten tant fàcilment. De totes maneres, crec que ampliar-la, no comportaria massa esforç i milloraria la imatge.

Mil921 és un restaurant tranquil, modern, en el que difícilment sortireu defraudats. El preu sense vi i amb postres i cafès, va estar pels 90€.

La Picoteca

Un que va arribar abans que jo... :)

c/ raval de Montserrat 23 (molt a prop del mercat)

Terrassa

T. 937071519

La Picotecaés el segon restaurant de Terrassa publicat al meu blog. Ja fa uns dies, que la feina em va portar allà i vaig aprofitar per visitar La Picoteca.

Vaig anar-hi a dinar i tot i que oferien un menú amb molt bona pinta, vaig demanar la carta, pensant que escriuria un post i així veia millor el ventall de possibilitats.

Just després d’anar, vaig llegir que era dels mateixos propietaris que el restaurant estrellat que tenen a Terrassa. Només ho explico com cultureta, doncs ja sabeu que les estrelles, no són per mi massa reclam i fins i tot em provoquen una mica d’alerta.

El lloc és bonic i és la planta baixa d’una antiga casa senyorial. I més o menys tot és autèntic i lluny del cartró – pedra que en ocasions algun dissenyador utilitza per donar sensació de solera en més d'un lloc de BCN.

Just a la barra hi ha una espectacular envejable graella de foc natural que és una mica la filosofia del lloc. Em vaig instal·lar en una taula que em permetia veure l’evolució de la cuina oberta darrera la barra i vaig demanar unes verdures a la brasa i de segon presa ibèrica fumada. I a part d’aigua una copa de vi.

El servei era amable i voluntariós. Demano copa de vi, pensant que em permetrien triar (es veia assortiment d’ampolles obertes), però el cambrer agafa una ampolla i ja em comença a tirar el vi, just quan li dic:

Jo: Que m’estàs posant?

Cambrer: Li poso bla, bla, bla (no sé quin vi em va dir de les espanyes....)

Observa la meva cara de desaprovació i amb gran agilitat mental i un xic de complicitat em diu:

Cambrer: Ahhh el que vostè vol és un Rioja...!. Un moment que li porto un Rioja i li retiro aquest

Els que em coneixeu cara a cara, ja us podeu imaginar com em va pujar l’adrenalina i ja la vena del front estava inflada, inflada... :). I vaig prendre la iniciativa dient:

Jo: I no tens res més proper?

Total que em va posar un Costers de Segre...:)

Comento els plats:

Les verdures a la graella, estaven cada una al seu punt de cocció (val a dir que vaig anar a 1a hora i la cuina anava súper tranqui-la) i acompanyades com podeu veure a la foto d’una salsa a base de Raifort (Els rave picant és molt apreciat com a condiment a Europa central)... És com un wasabi, però molt suau, amb una grans de farina cruixents pel damunt, que volien simular terra... Com diria el Sr Marcel·li Virgili, "coses d’ara", però conyes a banda vaig gaudir molt del plat. No va quedar res de salsa ni de "terra".

Com segon presa ibèrica fumada , laminada i especiada, lleugerament picant i amb herbes i feta amb el cistellet que veieu a les fotos. La primera foto el mostra tancat i la segona ja veieu l’interior. Em va encantar, m’hagués menjat una altre ració.

De postres i tenint en compte que anava a impartir un curs a una empresa a les 15h, ja vaig demanar alguna cosa lleugera: Una daus de síndria.

En resum, un lloc que està força bé si esteu per Terrassa. Tampoc dóna per anar-hi exprés, però si esteu per allà, segur que us agrada. Que quant va costar?. El doble que el que costava el menú, però val la pena.

Momos: Tapes amb palillos

Agafada de la seva web

Martínez de la Rosa, 71

T. 932 18 53 27

www.momosbcn.com/

　

Tenia ganes d’anar a Momo. Es d’aquells llocs que vas rebent inputs que et van animant. El que em fa gràcia és la procedència dels "inputs". Un va venir del blog The Rossinis que us recomano. Blog escrit en català, llenguatge cult, planer i gens embafador. Doneu-li una ullada.. us agradarà.

Però els altres inputs em venien del Joan Cambró, fins fa no massa al restaurant 33 i ara a Zanzibar en un projecte engrescador i l’altre del Xavi, un barceloní exiliat actualment a Shanghai....!. Com veieu inputs llunyants.

I ja passo a explicar Momo. Amb reserva feta, vam arribar allà cap a les 21:15 d’un dimecres. La sorpresa és que estava ple animat i amb un públic agradable. I ara penseu... "que vol dir públic agradable?"... hehehe.

No ho se definir massa... però és aquella sensació de que entres, dones una ullada i no veus cap taula de la que voldries estar lluny. Es una cosa que valoro molt quan entro en un restaurant. Públic jove i no tant jove... (jo era el més vellet de llarg de la sala), estil barri Gràcia... no sé.. converses normals, no fantasmes... Em vaig sentir molt a gust.

Però vam fer una error (mea culpa) de triar la taula equivocada. Quan vam entrar, ja estava tot reservat i ens van deixar triar entre tres taules, preparades per dos persones. Amb una ràpida ullada, vaig triar la que estava en un extrem, just a la porta, que de fet era una taula per 6 persones en que en un extrem i havia una parella estrangera encantadora i a l’altre punta nosaltres.

I per tant el fet d’ocupar mitja taula, crec que va repercutir en el servei que igual que era súper amable, planer, de la terra, portaven un despiste amb la nostra taula, al llindar del mal servei. Però ja avanço que la resta tot molt bé i segur que hi tornem. També sé de sobres, que el BBB no existeix i algun defecte ha de tenir.

Per la meva part ja vaig entrar amb la tria feta, un cop llegit els post dels Rossini...però com ells van amb més colla a sopar (crec...) , hi havia més plats que jo volia, que la capacitat de menjar-los, que només érem dos. Vam escollir 4 coses a compartir.

Uns Momos o Dumplings o Gyoza. Vam triar els de gamba i són dels millors que he menjat mai.

Unes llagostins Cambodja que no estaven a la carta i ens va recomanar el cambrer.

Unes albergínies orientals l a la Shanghai, cuinades amb gingebre i all.

I el plat anomenat "Ànec com li agrada al chef Bin", que és ànec lacat tallat a juliana, salsa Hoisin, ceba tendra, cogombre i obleas. Com el típic ànec lacat dels xinesos, però en bo...:).

Vam quedar prou bé, però es allò de que has vist tants altres plats, que vam decidir demanar alguna cosa més de les que havíem vist a la parella de costat, que es van donar un "festín"... Però ja no vam aconseguir que s’apropés ningú del servei per poder-los demanar. I com ja d’inici, vam tenir que anar a buscar-los perquè ens prenguessin nota (es van disculpar molt correctament), quan per fi va arribar el cambrer, ja ens havia passat la gana i vam optar per pagar i marxar.

Vull pensar que el caos en la nostra taula, era degut a que la tenien descontrolada al ser 1/2 taula, doncs un parell de vegades ens van portar plats que no eren els nostres (i burros de nosaltres els vam rebutjar amb la bona pinta que tenien!!). A ben segur si haguéssim triat qualsevol altre taula en la zona de pas, això no hagués passat.

Però tot això que dic, reitero que ens va agradar, que segurament hi tornaré, tot i que evitant la taula de l’entrada i dies punta que pel que sé hi ha molta aglomeració..

El vi va ser un Més que Paraules (un vi d’una gran RQP) i tot el sopar va costar 52€, que sense vi hagués quedat en 39€. Proveu-lo si us fa gràcia aquest tipus de menjar, no en sortireu decebuts.

Fermi Puig

Aquesta vegada la he fet jo!!

Balmes 175,

T. 936241835

http://www.restaurantfermipuig.com/

He de dir que d’entrada aquest senyor, el Fermí Puig, em cau bé. De fet només el conec de la radio, d’escoltar-lo mentre condueixo a través de RAC 1 i sembla senzill i proper. I que sap de cuina, està fora de tot dubte.

Vam acordar anar-hi amb el Ramon Roset, tal com fem periòdicament I quedem per sopar. La idea d'aquest lloc, com podeu imaginar, va ser d'en Ramon i vam reservar amb dies d’anel·lació. Just la setmana anterior d’anar-hi, jo per ganes ja m’hagués tirat enrere, en front de l’allau de reportatges “so excited” del lloc.. Només La Vanguardia del divendres anterior, portava dos articles. Un del col·lectiu “5 a Taula” i l’altre al suplement QuèFem. I ja em vaig dir.... uffffff.... això no pinta be (i sort no han contractat als de VipGourmet... :).

I cap allà vam anar el dijous dia 26. D’entrada el carrer Balmes és una mica desangelat, amb els cotxes baixant a tota vela. Està just pel damunt de Diagonal (per tant upper.. J..). Però de fora queda bonic amb una decoració molt simplificada, però una mica freda al meu gust.

Vam donar un cop d’ull la oferta i pel que vam veure posteriorment, el restaurant està molt encarat a el menú de 45€ “todo incluido”. I això vol dir amb un barra lliure de vins a copes, dels que ells han seleccionat. La idea és bona pels que el vi els dóna igual i també pel restaurant, doncs l’ambient no propicia al típic “Maanolo... otra ronda” i amb la crisis avui en dia, hi ha uns ofertons de vins per la restauració, que fa que puguin quedar bé i a un cost mínim. I tampoc s’estiren massa... L’altre dia tocava Drac Màgic i Ermita d’Espiells, que són vins de 6 /7€ en botiga.

El menú no ens feia massa el pes (podeu jutjar mirant la foto), ni la selecció de vins associada i vam optar per la carta. I jo una mica guiat pels plats que havia llegit en les cròniques “so exited”.

I aprofito per la reflexió, de que no és el mateix una crònica positiva, que una crònica “so excited”. Crec que aquestes darreres, només sorgeixen després d’alguna carantonya del xef de torn, amb visita a la cuina inclosa... #Fent_amics

De primer el Ramon va triar el plat de cansalada cuita a baixa temperatura amb espardenyes i jo la bullabessa. Vaig tastar la cansalada i molt bona, però cansalada (si... ja sé que deu ser Maldonado). I la meva bullabessa, trista, trista. Molt trista... Era la “niña de luto” de les bullabesses. Fins i tot inferior a la que recordo em prenia sempre el segle passat, a l’Agut del carrer Cignas (una senzilla casa de menjars).

Com segons i en el meu cas també influenciat per les cròniques, la súper famosa “cuixa de cabrit enfangada a la cullera”. Bé... les dues primeres mossegades bé, però a mida que avançava, em costava més. I sabeu que soc de vida i la bullabessa ja us podeu imaginar que no em va atipar. Poques vegades en costa d'acabar un plat... En canvi al Ramon, li va agradar.

Els vins al preu multiplicat per dos i una mica més, respecte a botiga (per mi multiplicar per dos, ja és el llindar per no trobar-ho o no correcte) i a més servits amb copa de mida tast. Per tant vam triar opció econòmica i aire..

De postres vam prescindir.... Desànim, coses dolcetes que no venien de gust. Cafè i a prendre una copa per les rodalies. Em va sorprendre que el gran maître (dit en tots els sentits), quan ja preníem el cafè, ens va retirar l’ampolla de vi. Ens feia fora per un hipotètic segon torn?. Si es així em va ofendre... sempre m’he aixecat ràpid d’una taula quan veig que algú espera...i no hi havia ningú. Total, que amb un vinet bàsic (en quan a preu) i sense cafès, 60€ per cap i al carrer. I vaig pensar, no crec que em tornin a veure...

En resum, restaurant especialment indicat per treure a sopar a algú, sapiguen que amb 45€ surts amb tot inclòs i sense sorpreses i conformant-te amb el maridatge que et “proposen” i imaginar que has estat en un estrellat (i ho dic pel passat estrellat del xef).

Des del punt de vista del restaurant, han muntat una màquina, per exprimir el nom del Xef i amb una austeritat extrema, obtenint el màxim de rendibilitat. I ves a saber quanta gent hi treballa en pràctiques... algun tremolor excessiu al servir el vi, era sospitós...

Can Bosch

Rambla Jaume I, 19
Cambrils
T. 977 360 019

http://www.canbosch.com/

Com ja he publicat en més d'una ocasió, Cambrils és un poble eminentment gastronòmic. I no només pel fet d’oferir dos restaurants estrellats Michelin (dels 3 que hi en total a tota la província de Tarragona... el tercer està a Xerta) sinó per tota una tradició en aquest sentit. I un d'aquests estrellats - Can Bosch- el tinc de fa temps en la meva llista top15 del blog i no és pas la primera vegada que publico.

No m'atreveixo a afirmar el que escrivia l'Eduard Ros (blog Brillat Savarin): "uno de mis restaurants favoritos, sobre una de las casas de comidas imprescindibles de nuestro país, sobre la mejor propuesta gastronómica entre Barcelona y Valencia...". I el que no m'atreveixi a afirmar-ho, és només degut a la meva total ignorància del delta cap avall.

Però un dels actius de Can Bosch (a més de la cuina), és el tracte natural i planer que ofereixen i que et fa sentir amb total naturalitat. Quasi ni sembla que estiguis en un Michelin i ho dic com gran elogi.

I com volíem celebrar l'aniversari de la Marta i ella és fan total,de Can Bosch, doncs cap allà. A més de plats de carta ofereixen 3 menús degustació i vam escollir el que us mostro a continuació.

Després d'uns snacks i una tapa d'aperitiu, va arribar el primer, consistent en una amanida a base de llagosta amb síndria a la soja, maduixes i tomàquets.

Després amanida tèbia de quinoa i verdures amb petxines de pelegrí saltejades.

Molls de roca amb albergínia blanca i chutnei de tomàquet.

Ventresca de tonyina amb salsitxa de cogombres i tàperes a la salsa de mostassa i estragó.

Tots els plats presentaven gran nivell, sabies el que menjaves sense les "mariconades" (sorry....) de molts menús degustació que van més encarats a l’exhibició del xef, que a satisfer el client, tot i que alguns semblen agrair en ocasions aquestes exhibicions i acaben "so exited" amb una espina de peix fregida.... Com dic doncs, tot estava a gran nivell i per dir un dels meus "però", la cocció de la ventresca era excessiva al meu gust (però EMO eh?... Vull dir que sense "pontificar"). També val a dir que el meu ventall de gust en coccions de tonyina, va del cru al quasi cru....

I ja la secció postres amb Pinya Colada, després Evolució de la selva negra amb cireres i gelat de stracciella i finalment els "Petits fours", que ja estaven per sobre el meu llindar de sucre tolerat, que els que em coneixeu, sabeu que és força baix.

Com vi vam prendre un fi francès "La Rectorie" de Colliure i en concret el Côté Mer 2011 (grenache, accompagné de carignan et de syrah). Can Bosch té un gran sommelier que està en la línia de la casa -senzill, planer i gran expert- i pots deixar en les seves mans la tria del vi, sense por a cap sorpresa que pugi el pressupost per les boires. El Manel en aquest aspecte és un gran actiu que a Can Bosch saben cuidar.

I ja acabo igual que he començat. No puc assegurar com fa l'Eduard Ros que sigui la millor proposta entre BCN Valencia, degut a les meves poques ànsies de travessar l'Ebre, però intueixo o sospito que així deu ser.

El cost d'aquest menú amb és de 63€, als que cal afegir el 10% d'Iva. Ofereixen també altres menús més temàtics i força interessants. Un bon lloc per fer-se un homenatge i gaudir de Cambrils.

Pijama Restaurant

Agafada del seu Facebook

Granada del Penedès 29 (Balmes-Tuset)
T. 933684117

http://www.pijamarestaurant.com

El meu blog no és massa de burguers. No pas perquè no m’agradin, sinó perquè em decanto més pels tipus de restaurants, que permeten entaular-se amb relativa tranquil·litat.

Quan surto a sopar per BCN, ja em comporta un desplaçament des de Sabadell i normalment la finalitat de la sortida, és el mateix sopar i la companyia. I per això sense dubtar de si són bones o no les hamburgueses de darrera Santa Caterina o les del Marquès de l’Argentera, fa que l’estil de les llocs no es mereixi (EMO), el viatge, el pàrquing i segons com la cua.

Però ja fa dies que anava llegint comentaris positius de Pijama i quan l’altre dia al sortir tristos i capcots de Fermi Puig, a la cerca d’un lloc per prendre una copa, vam passar per davant, em vaig dir, que calia anar-hi d’una vegada. I ja el vaig deixar “marcat” pels propers dies.

Es tracta d’un local molt senzill, ubicat a pocs metres del mític Flash-Flash i de Giardineto a càrrec d’una parella que segons he llegit als blogs que aprofundeixen més en la història i orígens dels restaurants, provenen de La Royale (l’hamburgueseria guai de BCN). Es veu que es van conèixer treballant allà i van decidir obrir una hamburgueseria amb producte de primeríssima qualitat, però sens l’embolcall “engominat” de La Royale. I prou bé els ha sortit.

I com que el noi que ho porta és un excel·lent cuiner, que ha recorregut llocs amb nom (com a mostra la barra del Coure), no els cal assessorament de cap cuiner estrellat per fer molt bones hamburgueses i altres plats... :). I ella està al servei de les taules, intentant que sigui un lloc tranquil i sense massificacions. Podeu observar l'oferta..

La carta, a més d’hamburgueses, ofereix tapes i postres a molt bon nivell. En el nostre cas ens vam decantar per un parell de tapes que vam compartir: Una “ensaladilla russa” molt original amb tocs de xoriç i uns tacs de iuca amb “Morcila de Leon” de gran qualitat (pel nivell podrien estar a la carta de qualsevol lloc amb més aparença que una hamburgueseria que sempre dóna la sensació de lloc bàsic).

I aquí les dues hamburgueses que vam trobar molt encertades, tot que la meva poca experiència en aquest camp, no em permet fer més valoracions i/o comparatives amb més precisió. Però les vam ben gaudir.

Fins i tot em vaig animar amb postres!. No es que jo hagi canviat de gustos, però al ser econòmics sembla que allarguen el sopar. No sabeu la “mandra” que em fa demanar postres quan el cost són 8€ o més... quasi més que pagar els pàrquings... :)

Vaig triar un Tiramisú, que vaig trobar massa dolç, però segur que no ho era doncs la persona amb qui compartia el sopar, em va dir que eren manies meves.. Però ja sabeu del meu poc gust per l’ensucrat (i no només en els postres... hehehe).

Resumint, un lloc amb molt bon producte, en una zona tranquil·la en que podeu sopar a gust per un cost ben raonable. Tenen una breu carta de vins, però aquell dia ens vam decantar per la cervesa. Teniu més referencies del lloc als blogs de Jordi Luque, al de Eduard Ros i a un que he descobert recentment amb nom Olocomesolodejas. Més o menys tots estem d’acord amb les bones sensacions.

Ahhhh m’oblidava. Fent una gran excepció amb la meva manera d’actuar, vam conversar breument al final de l’àpat amb els dos responsables i són molt amables i amb les idees molt clares, cosa molt important avui en dia, per poder tirar un projecte endavant.

Chen Ji – Qi Xin Mian Guan.

C/ Ali Bei, 65 (zona Arc Trionf)

T: 93 247 68 31

　

Aquesta setmana Chen Ji .. . "post carnassa"... Alguns riureu des de la complicitat, mentre d'altres ho fareu des de el rebuig, però el lloc dóna de si.
La primera noticia que em va arribar de Chen Ji, va ser a través d’el propietari d'un restaurant del que en soc client esporàdic y que em va enviar un privat per recomanar-me llocs alternatius i un d’ells era aquest. També l’havia llegit al blog currycurryquetepillo, que visito en ocasions. I ja em vaig decantar a anar-hi quan el vaig llegir al blog de la Lourdes Feans, hostalcanaletes, que ja he recomanat en una altre ocasió. També el vaig buscar a les col·leccions de fotos del tal 'Encantadisimo', però crec que no el té... ;).

Em feia por anar-hi, ja que sabia que sempre està ple i per la senzillesa del local, no veia adient reservar, ni crec que es pugui. I finalment el dimarts passat a les 21h hores aribàvem allà. De l’altre vorera, vam veure dos llocs amb rètols orientals, de costat... però com un deia massatges , vam optar per l’altre, que tenia més pinta de restaurant.

Sabia d’haver-ho llegit, que al migdia predomina el públic oriental i que al vespre no és així. No vam poder fer una estadística rigorosa, doncs ens vam quedar voluntariament en una taula de l’entrada, però ens va semblar que al menys aquell dia, també predominava el públic oriental al vespre. I ho dic en positiu, per mostrar l'autenticitat del lloc.

La carta, té molts plats i alguns una mica "complicats" pel públic d’aquí. Però mig guiats per lo que havíem llegit, vam demanar els plats 39-50-188-77. Aquí els teniu i molt bons els tres primers (no perdeu el nord i sempre pensem en el paràmetre RQP). El quart era ben correcte, però és el que va quedar a la cua del nostre ranking (els noms els podeu veure al final al ticket).

Els plats estaven realment bons... sorprenentment bons. Costava de creure... La vam pifiar demanant 4 plats, que evidentment no vam poder acabar. I em sap molt de greu deixar menjar... La idea del lloc és anar en colla i compartir, però amb els 4 plats que vam demanar, mengen bé 4 persones. Els 4 plats, dues cerveses i una aigua de litre, van costar 20€... (Si si...20€ els dos).

M’encantaria tenir aquest lloc al carrer de casa... us asseguro que l'utilitzaria de 'take away' molt sovint. Entaular-se allà tampoc és que sigui problema, però ja tinc una edat i m’agrada la tranquil·litat i no vull imaginar com està de ple, un dia/ horari més punta. De fet al sortir ja hi havia gent esperant. En fi, que us recomano el lloc.... val la pena veure-ho i us asseguro que menjareu molt bé.

M'avanço a l'anònim "observador"... em devien convidar a l'aigua.. ;)

Quan el comptador passa per múltiples de 50.000, escric un post especial, en el que intento filosofar dins les meves limitades capacitats en aquest àmbit.. :). El darrer va ser als 400.000 (05/05/13) i anava d'una "Guia de bones pràctiques i costums, per ser un bon blogger", tot i que deixant ben clar que personalment en transgredia més d’una.

Ara a l’arribar als 450.000 aprofito per filosofar sobre dos temes: El primer és la aparent baixada d’activitat en l’àmbit dels blogs dedicats a la restauració, que tampoc som masses si ho restringint a la zona geogràfica de Catalunya i el segon a la discussió de si cal o no ‘carregar’ les crítiques en un restaurant que no ens ha fet el pes. Vaig a separar els dos temes, per facilitar-ne la lectura:

BAIXADA DE VISITES i/o ACTIVITAT en els blogs de restauració?

Parlant amb altres bloggers del tema de l’aparent baixada de visites i/o activitat de fa uns mesos, no tothom ho veu igual. Per exemple l’Oscar de decuina.net, ho veu com un fet habitual de l’època estival, tot i que en el seu cas el blog és molt més interdisciplinari que el meu. Però en la meva visita setmanal a blogs de restaurants que tinc a la columna dreta, noto de fa uns tres o quatre mesos, que el ritme de publicacions ha baixat molt. La crisis i desànim que vivim, tampoc ajuda massa i pot ser la causa principal...

Una opinió personal, és que la temporada sabàtica que s’ha agafat l’Eduard Ros en el seu blog Brillat-Savarin, pot influir en la disminució de visites a altres blogs especialitzats en restaurants. Molts dels seus seguidors, a partir del seu, saltaven a altres blogs, de la mateixa manera que ho fan els meus. I tinc ben comprovat en áltres àmbits de la meva vida professional, , que la sana competència, fomenta el consum... :).
La realitat és que el meu blog, ha passat d’unes 18/19.000 visites mensuals a 16/17.000 els darrers 3 mesos. I no sé si alguns que teniu blog, ho heu apreciat també, tot i que reitero que blogs exclusius de restauració tampoc som masses, per poder fer una estadística fiable.

Carregar o no carregar quan un restaurant no ens fa el pes. El gran dubte...

Aquest tema és recurrent i jo soc dels que opino de fa temps (bastant de temps), que no passa res en donar les opinions, encara que siguin negatives. També sempre he dit que vaig més amb compte si el lloc és senzill, que si es tracta d'un lloc amb "pretensions". I no tinc miraments si m’he sentit enganyat per una campanya de "donar gat per llebre".

Tampoc cal ser tant prudent amb els llocs que ho fan malament. Que pot passar?... que perdin públic si coincidim diferents opinions negatives?. Doncs llavors el seu públic anirà a un altre lloc al que segurament beneficiarà. I en tot cas no fomentarem l’engany ni la frustració que comporten les experiències fallides i amb la VISA maltractada. Això si que és negatiu i perjudica al sector cremant al públic.

Tampoc és que al meu blog, em carregui masses llocs com diuen alguns (només cal fer una estadística de les entrades per veure la realitat). Però com que aquest món és petit t’assabentes de crítiques personals injustes, que van en el sentit de que si en un lloc no "em treuen catifa vermella", tenen perill de crítica, quan és precisament al revés. Ja sé que aquestes falsedats provenen de restaurants afectats per justificar-se i algun 'llepaculs de xefs guais' s'ho creu... però aquí estic per defensar-me... ;)

Les "catifes vermelles" (que val a dir, no he vist mai encara), em posaríen molt inquiet... i els succedanis de catifa (que si he detectat molt esporàdicament), em posen "excited", però en el sentit d'incomodar-me i és perillós incomodar-me a mi ..:). Per això evito sempre les convidades i comèdies associades i en lo possible el tracte personal, fora dels mínims que comporta el servei.

També m’ha fet gràcia (el món 2.0, és molt exhibicionista), observar com gent del nucli dur, que van pregonant inflats com pollastres "nosaltres mai criticaríem, nosaltres som positius.. si no ens agrada callem... bla, bla, bla...", resulta que el dia que una cosa no els va bé, fent "una excepció", comencen a 'rajar' de manera ‘exited- exited'.... :). Vaja que no és "oro todo lo que reluce", o no són tan guais com volen semblar. I es que al final tots estem al mateix joc, ens mig coneixem, amb uns empatizem i amb els altres "que les den morcilla", dit amb tot el respecte i carinyo.... (gran producte la 'morcilla' autèntica!).

Martinez

A Montjuich

(al costat de l'hotel Miramar)

T. 931066052

Portava una temporada portant-me bé i evitant posar-me en merders relacionats amb els nous restaurants que van obrin a quin més guai. He evitat Mont Bar, Mercat de la Princesa, Adagio, Barraca, MirandoalMar, Entresuelo, Eggs i algun que em deixo. Estic superant l'addició eh?.

Darrerament només he caigut en el parany de Fermi Puig, pel personatge que hi posa cara. No sabia quan vam anar-hi que el capital era del Mediapro’s owner. I en tot cas tampoc va ser cap desastre.

Però el dia 1 d’agost començava vacances i em vaig dir “avui toca aventura” i vaig anar a Martinez que ja tenia reservat de dies. Pels que no coneixeu Martinez, és “lo más nuevo y guay de este momento”. A Montjuich amb vistes “IM presionantes” al port (industrial) de BCN i sky-line relacionat. Dubtava d’anar-hi, però el contrast d’aquest dos blogs em va acabar de decidir...:)

Es tracta dels blogs observacion gastronomica i Tramussos d'Africa respectivament

Martinez és un lloc curiós i que ha obert amb bastant soroll mediàtic i les típiques notes de premsa 'so excited'. La cuina és correcta (he dit correcta ... no pas més), el servei prou amable i les vistes, lo millor de tot. I el preu?...Després en parlo.

Vam entrar i ens va atendre el que suposo deu ser propietari o fa les funcions. Era al vespre i anava amb barret de palla i ulleres de sol. A mi aquets looks m'agraden, doncs ja em faig més la pel·lícula de l’ambient i em sento més lliure a transgredir si cal. Va mirar la llista de reserves, ens va repassar, intentant esbrinar detalls i ens va deixar anar:

-“Gaudiran de la millor taula de tot el restaurant...”-

I ja em coneixeu que en lloc del típic “gràcies” o “que contents estem”, li deixo anar amb aquell aire sec on jo mateix em trobo graciós, però tanta gent no comparteix... :)

-“És lo mínim que esperava, per això vaig reservar fa dies...”-

I ja rotllo empàtic tallat....:). Val a dir que la millor taula consisteix en una taula alta de taulons, amb dos tamborets en que cal menjar de costat, encarats al port. però res a dir eh?. Aquí teniu la carta i els preus...

Hi ha una opció de menú 'todo incluido', a 35€ amb vins de Mariol crec (glupsss....), però que comporta sopar a la part del darrera, sense vistes. I ho expliquen tal qual sense rubor (ja ho havia llegit i ho vaig escoltar quan ho explicaven a uns que venien sense reserva). Una mica com els FF.CC. quan fa anys hi havia dos categories de vagons.. :). I que consti que jo no critico res , em limito a descriure com és i pensar que no sé si això agradarà massa avui en dia. Però els seus assessors deuen tenir.

Vam demanar un arròs de segon i per picar abans, 4 croquetes i 4 anxoves (es demanen per unitats). I pa amb tomàquet. Les anxoves i les croquetes bones... força bones. L’arròs vulgar (no en sentit negatiu, sinó un de tants). Podria haver passat per un arròs de menú de migdia i en menús de migdia he menjat de millors en els meus llocs de referència. Portava botifarra negra i un dau de bacallà... vull dir que tampoc es van deixar el pressupost en matèries primeres. I la qualitat del gra d’arròs era granel-granel. Perquè m'entengueu, si aquell arròs el preparo jo a casa i em surt així, em disculpo...

Però la clavada grossa va amb els vins. Vaig demanar un Zutanita (el dia que anem d’hortera hi anem a totes). I et claven 26,50€... quan en botiga costa 8€!!. Vaja ... que si fem la comparació amb el preu de majorista, per una ampolla, et cobren la caixa de 6. I tampoc hi havien massa més opcions de vins, ni gaire més econòmiques.

Em queixo?... Pos no.... sabia on anava, les vistes i l'ambient que pretenen (i no sé si aconseguiran), tenen un preu i per tant res a dir. Quin seria el preu just d’aquest sopar al meu criteri, en un lloc digne i sense vistes?. Hi he donat voltes i 70€ sent generós. I ens van cobrar 107€. (també vam compartir una escuma de xocolata i un Vichy).

Els 37€ d’increment per vistes valen la pena?. Això ja ho deixo al criteri de cada un... Però el mirar és car eh?... que anar al cinema a veure qualsevol cutrada, ja et claven 20€ per dos..

Com ja imaginareu no penso tornar-hi, però tampoc vaig sortir amb tristor com l'experiència a Fermí Puig. Sabia on em ficava i res a dir. I si em vinguessin giris visitants, no descartaria pas totalment aquesta opció, si pensés que trobarien les vistes ES-PEC-TA-CU-LARS com el gran Philippe.

La Formatgeria de Llívia

Aprox. a 1km passat Llívia

(venint de Puigcerdar)

T.972146279

www.laformatgeria.com

Parlaré al final ddel post, de la Formatgeria de Llívia (excel·lent com sempre), però abans algun apunt al voltant de la gastronomia que he vist per allà aquest agost.

Fa uns 8 anys tenia la Cerdanya ben controlada gastronòmicament i de nou he fet una estada per la zona i entenc que en uns pocs dies, no puc reconstruir la meva "base de dades" que ha quedat obsoleta. Per tant el post més que recomanar o explicar experiències, pretén ser un meeting point per si algú dels que em llegiu, pot aportar saba nova. Com que la meva base d'operacions és Llívia, trobareu més referències al voltant, que no pas massa llunyanes.

De sempre he evitat els llocs massius amb soroll. Per aquest motiu llocs com "La hípica de Prats i Samsor" de sempre han estat descartats. De la mateixa manera evito aquells llocs massa 'cargol treu banya' per motius que no cal que expliqui, així com llocs de 'peripé' tipus Torre de Remei, que conec d'estades d'anys.

La primera sorpresa , va ser la imatge de Can Ventura amb el menú que veieu a la foto. Quina sorpresa trobar aquesta oferta que ja és cutre pel sol fet d'anar adreçada al públic francès i amb el detall de les "Boissons no compris". I més en un lloc classista com Can ventura en que fa anys requeria mudar-se i tot per poder-hi entrar....

Cinc eurets pel 'verre' de vin.... :(

També em va sorprendre la Pizzeria Fabian, anunciada com si el tal Fabian es bellugués de nou per la zona. Algú sap si encara "actua" per BCN o si el públic de BCN, ja s'ha cansat del show?.

De les escapades a França, em va sorprendre la pèrdua d'identitat dels antics menús 'terroir' que tant m'agradaven... Aquells que per il·lustrar-ho amb un exemple, combinaven un autèntic paté campanya amb une piece boucher de segon... Tot ha canviat una mica i els menús 'terroir' o 'decouverte' s'han internacionalitzat o s'han simplificat de cara a menús "de pas". De la part francesa, l'únic crec es pot salvar per un bon àpat i amb una certa gràcia (tot i una aparença de façana demodée), és La Chaumière a Font Romeu, on vam compartir un excel·lent terrina de foie i cua de bou i com segons la pièce de boucher que veieu a la imatge, així comun excel·lent tàrtar a ganivet i a la moutarde, que em vaig oblidar de fotografiar.

De la part de cap aquí, vam dinar un dia a Can Borrell a Meranges, on tot i que ja sabia que qualsevol temps passat ha estat millor, la experiència va ser com per plorar de tristesa... Servei molt, molt pobre i algun plat com els postres al llindar de la intoxicació.

Ara que m'hi fixo, la darrera recomanació és dels 90's..!!

La Formatgeria de Llívia

L’únic que sembla mantenir el nivell és la Formatgeria de Llívia amb les seves excel·lents carns i les seves fondues. La veritat es que divendres vespre, el lloc estava a ple a vessar i vam gaudir d’un molt bon sopar, en el que el plat principal va ser la fondue de formatge que ens venia molt de gust (la temperatura de carrer, estava al voltant dels 16ºC).

Conec la Formatgeria de moltes estades anteriors i el seu nivell és excel·lents tant en carns, com en fondues, com en raclettes, així com en les diferents possibilitats d'entrants i de postres. També de molt nivell la carta de vins i el servei proper i "de la terra". Sense cap dubte per la meva part, un referent per la comarca.

L’EGGS restaurant

P. Gràcia116 (Jardinets de Gràcia)

T. 932384846

Les vacances d’aquest estiu han estat de proximitat. Una setmana a Cambrils, una a Llívia i la darrera per BCN, fent una mica el turista. I aquests dies ens ha vingut de gust anar a un parell de llocs, dels que s’ha parlat els darrers mesos a través d’agències de comunicació, amb campanyes publicitàries més o menys intenses.

El primer va ser Eggs, el restaurant estrella "assessorat pel gran xef de Llança". Sé que en algun comentari vaig dir que no aniria a Eggs, perquè el seu producte bàsic (els ous), està en la part baixa de la meva escala de preferències i de tota la vida no els he assimilat massa bé... D’aquí una broma meva transgressora de sempre que ve a dir "em fan mal els ous".

Però la Marta li va fer il·lusió pel producte i el dimarts dia 20/08, cap allà. D’entrada dir que el local està molt ben resolt i resulta agradable. Està situat als jardinets de Gràcia on havia estat abans casa Fernández. Vam reservar i a l’arribar ens va sorprendre que tot i essent festes de Gràcia i amb campanya recent per part del restaurant, l’ocupació no arribés al 33%.

La carta com ja indica el nom, basada en plats en el que els ous són ingredient principal. Això si... no ous qualsevol, sinó amb el pedigrée que donen els prefixes "bio", "eco", etc.

De primer vam compartir uns calamarsets amb cigrons i una ‘ensaladilla’ russa. I com segons un remenat ibèric i una truiteta de bacallà. Els tres primers estaven correctes, mentre que la truiteta (la meva opció), el bacallà estava totalment absent de gust, d’un neutre celestial.

Falta un 'palito' que ja ens haviem menjat... :(

Amb la comparativa amb la forquilla, podeu imaginar la mida...

La truiteta.... de bacallà deia la carta... ;)

Opinió?... Que sense campanya, podria ser un de tants restaurants d’aquels de BCN, en que no es menja ni bé ni malament, sinó tot el contrari... :)
Vam compartir com postres, un pastís de mascarpone i vam prendre 3 cerveses i dos cafès. El compte va ser moderat (56€) i això em va fer pensar que pot tenir la seva franja de públic.... Gent jove, que prima el sortir a local de ‘ser visto’, menjar poc, prendre una copa de Rioja o Ribera (quina al·lèrgia em fan aquests noms!!) i dir "estuvimos en l'Eggs"... ;)

Exemple de la carta de vins... No convida molt oi?

Jo vaig sortir amb ganeta... I per haver sortit bé em calia un altre plat principal. Però si ara extrapolo a menjar un plat més cada un i prendre un vi, el compte s’apropa a 100€... I pagar 100€ per dues truitetes, després ja em sembla excessiu. També cal considerar, que les matèries primeres bàsiques (els ous), tot i amb pedigrée, el seu cost, és el que és i per tant el marge és important.

Una copa posterior a la terrassa propera de l’hotel Casa Fuster, ens va donar alegria a la nit ... PS. L'altre que vam anar, va ser Mont Bar... la propera setmana, el post..

　

Mont Bar

Carrer de la Diputació, 220

T:933 23 95 90

El restaurant Mont Bar ha estat un dels llocs visitats durant la setmana de vacances que hem dedicat a fer turisme per BCN. Quan van obrir Mont Bar ara fa uns pocs mesos, ho van fer a través del típic rebombori mediàtic amb articles, blogs i notes de premsa so ‘excited’ i ja el vaig deixar aparcat.

Però he rebut feed-backs posteriors del lloc , en que em deien que estava bé i que no em desagradaria. I un migdia vam decidir anar-hi. És el típic local de cruïlla, que igual podría ser un ‘colmado’ o una ‘farmacia’. Em va recordar una mica el Betlem i no és pas cap comentari negatiu. i no em va desagradar pas, doncs els 'platillos' són prou bons, però...

El local és petit amb barreja de possibilitats d'ubicar-se: barra, alguna tauleta petita, alguna altre taula alta amb tamborets i alguna taula col·lectiva, d’aquelles que com vaig llegir en un blog definia "una gran idea para hacer amigos"... (Deu nos en guard!!!...).

Al migdia i aviadet, el lloc estava buit i vam triar una de les taules petites "protegides" i amb l’esperança de que en el tamboret que quedava a centímetres del meu clatell, no s’ubiqués ningú i vam tenir sort.. :).

Com primers vam compartir la ‘seva ensaladilla russa amb esturió confitat’ i uns ‘seitons marinats amb vinagre Chardonnay’. Els dos plats estaven bons, però les racions són les que són... (vaig oblidar de fer la foto als seitons, però no és difícil d’imaginar-los).

Com segons vam demanar els dos, l’arròs de verduretes del dia. Molt bo i amb tòfona d’estiu, però amb ració d’arròs miserable. Voilà la foto...

Tastet o 'platillo' d'arròs.... a 16,30€

I com que aquestes coses em cremen una mica, més que res perquè estan adreçades a obligar-te a demanar més plats o postres, per pujar el cost, ja cafè i sortida ràpida per prendre un altre cafè i un gelat en un altre local.

La selecció de vins semblava cuidada, però els migdies rarament demano vi i vam optar per cerveses. Mentre esperàvem el compte, li vaig explicar a la Marta alguna de les "virtuts" del lloc que havia llegit en les notes de premsa i en concret la de que el cuiner era de la Vall d’Aran, l’origen del nom "Mont" i que havia decidit obrir a BCN... i em va replicar amb el seu aire típic del personatge del compte de Hans Christian Andersen (aquell que va dir al rei que anava despullat, quan tothom li deia que anava elegant) .... "Ja va fer bé d’obrir això fora de la Vall d’Aran.. Ja va fer bé...".

I permeteu-me la reflexió d'aquest llocs i d'altres equivalents, que sembla ser una tendència actual ...

Si vas a picar lleuger, aquests llocs et permeten picar qualitat i no inflar massa el compte. Una mica per dir que "hem sortit..". En aquest aspecte està correcte i la nostra consumició pot ser un exemple ..

Però si vas a DINAR o SOPAR "normal", cal demanar més 'platillos' i llavors el seu cost és equivalent al d’un lloc còmode, ampli i amb estovalles i tot. I en aquest cas quina és la gràcia del lloc?... "Que se come fantástico, como si se tratase de un restaurante, pero en un lugar informal (incómodo), pagando lo mismo (o más).. " És aquesta ???.

Perquè si aquesta és la gràcia, com que jo no pillo el concepte (aisss que dur el ser vellet..!!), ja em van bé els Gresca, Caldeni, Topik, Sense Presssa, Montvinic, Vivanda... i un munt que em descuido.. i si em va el tema tamboret i apretadet, no podem oblidar PacoMeralgo... :).

Si mireu el ticket, el preu sembla molt acceptable, però no hi ha vi, ni postres, ni una segona ració d'arròs o del que sugui de la carta que mostro, per poder sortir "dinat... I si fem el càlcul en aquest cas, la suma seria al voltant de 115€, comptant un vi de 20€ ..!!!.

No... si al final tindrà raó el més ‘encantador’ dels meus detractors, quan publica amb estil 'ex-cathedra':

Extret d'un comentari que li van posar a:

homogastronomicus.wordpress.com

Que consti que vaig tardar uns mesos eh?. No vaig "acudir cuanto antes".... uffff ... m'estalvio el 'reset'... :)

Bàsic Restaurant. Arrosos i plats casolans

El Pràctic. Bones influències peruanes low-cost

Jardí de l'Abadessa. Totalment Upper Diagonal

400.000 visites. Guia de bones pràctiques i costums ...

Bar Àngel. Just al costat de l'Estrella

Doble ZerOO. Marta: "Mai havia vist res igual.."

La Lluerna... no m’enlluerna

Sense Pressa. Sense dubtes, grandíssima cuina

Mil921. Un bon restaurant que va a més

La Picoteca.... Ahhh... vostè vol un Rioja.. ;)

Momos. Bo, xo eviteu la taula de l’entrada :)

Fermi Puig. "Más ruido que nueces..."

Can Bosch a Cambrils. Imprescindible

Pijama. Excel.lents Hamburgueses amb comoditat

Chen Ji. RQP-Increible

Arribem a 450.000 i toca post de filosofar

Martinez. Postureo (*) total

Formatgeria de Llívia. Reflexions a la Cerdanya.

Eggs restaurant

Mont Bar. Ja va fer bé d’obrir lluny de la Vall d’Aran