Ho dic perquè he rebut alguns comentaris en públic i encara més en privat, en el sentit de “mira això”, “ves amb compte”... I no és pas que em molestein eh?. Però em sorprenc... Jo em limito a explicar el que he vist i normalment deixo anar algun "però", però no em carrego cap lloc de manera global.
Tampoc entenc com la justícia francesa ha pogut donar aquest veredicte, que es contradiu amb qualsevol principi de llibertat d'expressió. He llegit amb deteniment el seu post que us enllaço al final i algunes de les coses que ha dit, jo no les hagués posades, però segueixo sense entendre el perquè de la sentència.
Alguna cosa falla en aquesta història i pot ser que tal com he llegit, sigui que la blocaire en qüestió, es va presentar al judici, sense assistència jurídica. Potser un excés de confiança amb ella mateixa ... . El món juridic és complicat i corporatiu (el conec bastant) i millor no anar de kamikaze. En la meva vida només m'han posat una querella... Fa anys i va ser una querella criminal... Em vaig menjar l'advocat de la part contraria amb patates, però no sempre surt be i en tot cas anava assistit pel meu advocat per si la cosa es complicava.
I posats a denunciar, ja no ve d'un pam...
Però la història m'ha fet venir al cap una idea encara més recaragolada... Quan alguns dels panxa agraïts que van als restaurants i escriuen sempre bé dels llocs, publiquin un dels seus articles típic i tòpics, caldria buscar també "afectats" i organitzar una demanda contra el responsable causant del perjudici. M'explico:.... :)
Imaginem que un dels meus admirats panxa agraïts publica un lloc explicant meravelles imaginàries. I suposem que algú s'ho creu i va allà.....Com que el públic que va als restaurants és finit (i el seu pressupost també), vol dir que han deixat d'anar a un altre restaurant .... I per tant han perjudicat a algú.... Que tal amb muntar demandes per denunciar el perjudici indirecte ocasionat pels post “so exciteds”?.
 |
| Agafada de |
Quin és el problema real?
Que la majoria de gent del món de la restauració no saben acceptar la mínima crítica... I aquells que han tastat la mel dels publi reportatges, encara menys, doncs acaben creient-se una realitat paral·lela... Es miren al mirall i repeteixen “Som Déus.... som guapos... som Dèus...!!”
Quan imparteixo formació, rebo en ocasions alguna qualificació relativament baixa. En general el fet coincideix quan en el col·lectiu hi ha hagut gent amb dificultats aprenentatge (per dir-ho políticament correcte hehehe). Us imagineu que comencés a enviar anònims als suposats autors de les enquestes més fluixes?... O que muntés en còlera perquè algú només m'ha posat un 6 sobre 10?.
Fent un paral·lelisme amb els xefs o propietaris ofesos, podria dir que:
Tinc coneixements molt sòlids (en un restaurant seria bones matèries primeres)
Se organitzar els coneixements bé (en un restaurant seria bona cuina)
I els sé transmetre (en un restaurant seria bon servei).
I si després de tot això, em ve algú intel·lectualment poc dotat (en un restaurant seria paladar de suro) i em posa en una enquesta un 6/10, penseu que entraré en “ira”....?.
Doncs no... en cap cas... pensaré que és injust, però si en algun cop, a l'enquesta de valoració, han arribat a comentar quines mancances han trobat, us asseguro que ho llegeixo, ho medito i ho reflexiono... I en cap cas li escriuré un anònim o li faré un unfollow... ;)
I és que si ho pensem bé... mira que és misèria humana fer un unfollow com pataleta... I en porto uns quants eh? ... :D.
PS. Si us defenseu en francès, podeu llegir el post causant de la demanda, fent clic aquí. I si voleu aprofondir una mica en els fonaments jurídics, podeu fer clic aquí a: fonaments.